Els meus versos de Nadal i els dels meus fills.

Aquí recull els poemes que he escrit per als meus fills Pau i Andreu. Els he escrits des de Tudela perquè els puguessin recitar el dia de Nadal a la família de Menorca, tal com ho fèiem noltros de petits.
He decidit publicar-los per si qualcú els vol fer servir.
Són poemes senzills; intent recollir vivències quotidianes de la meva família, elements populars...

dilluns, 5 de desembre del 2011

JO SERÉ ES PRIMER


(2009 Andreu)

A n'Andreu


JO SERÉ ES PRIMER


-Enguany he de ser es primer;
de matí m'he d'aixecar,
correré tant com podré
i ningú me guanyarà.

Açò diu un cercador
de caragols i esclatassangs;
que no consent que ningú
li pugui passar davant.

Ha començat sa carrera;
cap a Betlem tothom mira;
menestrals, reis i pastors,
cadascú fa sa seva via.

Es cercador prest es posa
amb es de més bona cama;
davant, davant, de coa d'ull
mira es companys i no bada.

Ell pren per una drecera
que li donarà avantatge;
però davant ell, enfora,
veu gent que no esperava.

Corre molt fins fer-se aprop;
lo que veu és lamentable:
dos fillets cansats arrosseguen
com poden un sac de llana.

Es retura i els anima;
carrega es sac a s'espatlla;
segueixen junts es camí...
-Que sigui es primer un altre!

Quan arriben, a la fi,
ja hi troben molta gent;
tothom canta, menja i beu;
tothom està molt content.

Bon Nadal pes cercador,
que ja pot dir als quatre vents:
-Lo important no és ser es primer;
És compartir un bon ambient!

MÉS TOST HA PLOGUT MASSA


(2008 Andreu)

A s'avi Pepe

MÉS TOST HA PLOGUT MASSA

Amb es peus ben xops
i sa roba humida
a Betlem arriben
Josep i Maria.

Fa temps que no plou
com es darrers dies.
Fang i basses tapen
tota Palestina.

Sant Josep se queixa:
-No hi ha dret, Maria!
Pel bon Jesuset
un jaç sec voldria.

-No volies aigo
just fa quatre dies?
Que plogui ben fort
que s’aigo és vida.

S’ompliran es pous,
cisternes i piques;
creixerà es farratge
per bens i gallines.

Jesús naixerà
amb molta alegria
sentint bona olor
d’herba i terra humida.

SA BOIRA ÉS ESPESSA



(2008 Pau)
An en Pau

               Sa boira és espessa


Sa boira és espessa;
diumenge hivernal.
En Siscu feineja
tot sol a s’hortal.

Es sogre es presenta
seriós i formal:
-“La Pili está lista;
¡Corre al hospital!”

Sa boira no ajuda;
-no ho vèiem gens clar-.
Açò de ser pares
és mal d’acceptar.

Es fillet no té pressa,
no gosa a guaitar.
Ningú no s’estranya
amb es fred que fa!

Es metge, amb es braç,
empeny decidit
i en Pau, a la força,
al món ha sortit.

Defora sa boira
no dóna consol;
ja fa massa dies
que no surt es sol.

I arriba que et diuen
malgrat boira i fred:
-Au! Cap a ca vostra
que ara ja sou tres.

En Pau dins es cotxo;
deixam l’hospital...
i es núvols de sobte
-açò no és normal-
pugen i s’esquincen;
sa llum es total!
Es sol ens saluda:
TINGUEU BON NADAL!

ES MOIXETS


(2007 Andreu)

                    A n'Andreu

                    ES MOIXETS


                    -Què li has de dur
                    al bon Jesuset?

                   -De doblers no en tenc,
                   ni tampoc juguets.
                   Tenia una pilota
                   prô ja no sé on és.

                   -Pensa qualque cosa
                   si no, mesquinet!,
                   trob que plorarà
                   si no li dus res.

                  -Espera una estona,
                  ja sé què pot ser.
                  Tenc una moixeta
                  que ha tingut moixets;
                  dos són ben negres,
                  un més bé blanquet.
                  Van, vénen i juguen;
                  s’encalcen tots tres.

                  Segur que en vol un
                  el bon Jesuset!

LI VULL DUR AN EN PETIT


                (2007, Pau)

                An en Pau

                Li vull dur an en petit
                lo que més li ha d’agradar.

                Un pastor esforçat carrega
                una tele a cada mà.
                Un altre duu ben alegre
                quatre bòtils de xampany.
                Torrons, mòbils i portàtils...
                fins i tot duen un spa.

                Però n’hi ha un que tropissa
                a cada passa que fa,
                va carregat de llibres;
                quasi no pot avançar.

                Un altre pastor se’l mira
                mentre fa que no amb es cap:
                -On vas amb tantes lletres?
                No veus que en petit no en sap.

                -Jo n’hi mostraré tot d’una
                amb quatre dies n’aprendrà,
                que sa vida si llegeixes
                molt més llarga se fa.

                S’omple d’aventures i gestes;
                llegint pots riure i plorar;
                li vull dur an en petit
                lo que més li ha d’agradar.



ENGUANY NO PLOU

2006 (Pau i Andreu)

A s’avi Pepe

          ENGUANY NO PLOU

                                            Sant Josep enguany gemega,
                                            s’empipa i ralla tot sol.
                                            El camp és sec i tot crema...
                                            Fa molts mesos que no plou.

                                            -Tot és pols i no creix s’herba!
                                            Què beuràs bon Jesuset?
                                            Si des del cel no ho componen
                                            passaràs molta de set.

                                            -‘Passis pena- diu Maria-;
                                            Déu mos acompanyarà,
                                            que si es fill seu mos envia,
                                            per patir set no serà.

                                            -Mesquinet, me fa molta pena,
                                            no s’atura de plorar:
                                            si caiguessin quatre gotes
                                            se podria refrescar.

                                            Ja vénen es pastorets,
                                            ben ple tenen es sarró;
                                            mirau que duen pes fillet:
                                            suc de síndria i de meló.

                                            -Ha begut i està tranquil;
                                            ha quedat ben dormidet...
                                            Me sap greu, però jo encara
                                            el veig amb cara de set!

L'AMO EN JOSEP FORMATJA


(2005 Andreu)

Al pagesos de Menorca

L’AMO EN JOSEP FORMATJA

L’amo en Josep formatja
dins sa formatgeria;
sa vaca espolsa mosques
i sa mula s’ho mira.

Madona dins sa cuina
feineja i somia;
escalfa un poc d’oliaigo,
quatre sopes i figues.

Missatges i pagesos
d’arreu de tota s’illa
seguien una estrella
que en el cel resplandia.

Arriben fins es lloc
d'on brolla s’alegria
d’un fillet que ha nascut
en bona companyia.

L’amo els mostra es fill;
contenta està Maria;
ells els duen pastissets,
cuscussó i llepolies.

ÉS SA NIT DE NADAL!
TOT RESPLANDEIX A S'ILLA;
CELEBRA FESTA GROSSA
TOTA LA PAGESIA!